Cultura laboral democràtica

La cultura laboral de la UPC té un nivell molt baix

Per una cultura laboral més participativa i democràtica a la UPC

El nou equip ha portat una mica d’aire fresc. Es nota en els nous acords amb el Pas. Però el diable és als detalls. Les lleis es poden matar a base de reglaments, per l’afany de controlar-ho tot, una herència a casa nostra de l’etapa anterior. Les bones iniciatives i propòsits també poden morir pel camí abans d’arribar a bon port.

La cultura que tenim instal·lada a la UPC barra la informació real i la participació. La informació arriba els treballadors/es “de base” enllaunada. No hi ha camí pel retorn. La presa de decisions es fa en despatxos tancats pels que tenen tota la informació i el poder. Les decisions arriben sense haver-hi participat i sense possibilitat de rèplica. Això aplana i fa petita la Institució.

En alguns llocs de la UPC, a més, ha arrelat amb força la visió del treballador/a com la d’algú que no posa tota “la carn a la graella” i que s’aprofita dels “molts avantatges” que tenen. “Els hem de controlar!” és el crit de guerra d’alguns caps. La cultura del control té com a resultat –a la pública i a la privada– una burocràcia feixuga, lenta i ineficient. La rigidesa talla la iniciativa, mata la creativitat, impedeix que les persones s’impliquin amb els objectius. Això és de manual.

En canvi en altres llocs es potencia la participació i la implicació de les persones. Es comparteix la informació, s’escolta, es forma les persones i se’ls mostra la contribució de la seva feina en els objectius de l’organització. Però aquesta cultura neix només de la voluntat de les persones. La UPC ha de fer unes passes més i provocar que aquesta cultura sorgeixi de l’organització. Que es potenciï i implanti des de l’organització.

 

Com més podem millorar la cultura laboral?

Una segona i higiènica mesura és crear canals de denúncia i de participació. Parlem-ne, aprofitant la iniciativa del rector.

¿És desitjable que el cap “més alt” i el treballador “més baix” seguin a la mateixa taula en igualtat de condicions? Si, quan es tracta d’encetar projectes, d’aportar idees, crítiques i millores. Després cadascú fa la seva feina: dirigir, decidir, executar, implementar, supervisar … i ens tornem a trobar. Per instal·lant sistemes de treball oberts i decididament democràtics ens hem de posar d’acord en què és “cultura de treball democràtic“.

És desitjable que es barregin persones i idees? De campus, centres i departaments diferents?. Si, perquè a la UPC ens falta diversitat i col·laboració per eixamplar la ment col·lectiva. Portem massa temps separant-nos, tancats cadascú a casa seva, tirant endavant i salvant els mobles encara que de vegades sigui a costelles dels que tenim al costat, que també són UPC.

El futur de la nostra societat es dirimirà entre l’antic model neoliberal –caracteritzat per l’autoritarisme, per la cerca de súbdits a la feina, pel “respecte” al dictat del sagrat mercat dels poders financers– i un nou model democràtic on els ciutadans fan valer la res publica –els espais públics de participació i autogovern– inclús en el món del treball. La UPC i la resta d’universitats ben aviat hauran de fer una aposta estratègica: o bé deixar-se arrossegar pel món que s’enfonsa o bé sumar-se, com a part activa, a un futur que ja és aquí.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s